Pupulazion celtich

De Wikipedia
(Rimandad de Celtich)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Distribuzion diacrònega di popul celtegh:
     teritori di Hallstatt, fin al XI secul p.del S.      massima espansion celtica, fin del III secul p. del S.      Lusitania, una zona de la penisula Iberica indè che la presenza di celtich l'è mia següra      i "ses nazion celtich", region che i hann mantegnüü un nümer nutévul de parlant de lenguv celtegh fin int el XIX secul       zonn indè che i lenguv celtich i henn parlaa anmò incö

Cunt ul nom da Celta sa indica un insema da popul indoeuropei che, in dal periud da massim splendur (IV-III secul a.C.), eran estendüü in d'un'area bela granda da l'Europa, dai Isul britannigh fina al bacin dal Danübi, e anca insediament isulaa püssee a süd, dopu l'espansiun vers i penisul iberica, italica e anatolica. I Celta i parlavan una lengua celtega.[1]

Galli era ul nom che i Ruman usavan per indicà i Celta ch'abitavan in epuca antiga la regiun da la Gallia, curispundent ai teritori atual da Francia, Belgi, Svizera, Ulanda, Germania lungh la riva ucidental dal Reno e Italia setentriunal a nord dal fium Esin.

Società[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fin che a è dispunibil, i fònti raffiguran una struttura sociale celtica dell'età del Ferro pre-cristiana basada formalment su clàss e reghit, ma 'sto pò avér sgnifegà solament un fas culinar de organizasiun dent in i società celtiche. Anca relasiun patron-client similari a quei de la società romana i vègn descrìtt da Cesare e altri int al Gall d'l primo secul a.C.

Pì che dut, i probamunt l'è che i tribù i fóran guidà da reghit, però i èquivalent che a i è stàa che a l'è dìss propi provi di formi de guvernamènt repubblicàniche oligarchiche ch'a è spuntà in dù na veghia pròssima a Roma. La maggior part dei discriziun di società celtiche i rafiguran dividü in tré grupp: na aristocrazia guerriera; na class intellektual ch'inclood profesion com druida, poeta, e jurìsta; e tuti li òter. In tempi storich, i càrg de reghit alt e bass in Irlanda e Scozia i è stà ripiè per eleziun sòta al sistem de tanistria, che a l'è vegniù in contraste con al principi feudal de primogènitù, indó che la successiùn a l'à prim la fiö scapa.

El lat d'un specio d'un spio de bronzo britannic, con motiv spirolà e trombete carattèristich de l'arte celtica La Tène in Britànnia

Un anello d'oro celtic dal quart secul a.C. da sò da la Germania meridionàla, decorà con teste umane e de arièri

Poch a è savü dei stèrc familiiari fra i Celt. Modeli de sistemament a fòca variàa da decentralizà a urbàn. El stèrc tipich de società no urbàn, insediada in burgs e fortificaziun sui colin, trat da Britànnia e Irlanda (ci sön a dumà pù de 3,000 forti sconusü in Britànnia), a contrasta coi insediamenti urbàn prezent in le centri core de Hallstatt e La Tène, con i tanti opide important de la Gallia a fin di al primo milènni BC, e con i paes de la Galia Cisalpina.

La sclavitù, coma praticàa dai Celt, l'è stà probabilmènt simile a la pratica megliù documèntàa in antichità de l'Antica Grecia e Roma. I sclavi i s'àcciüraa da la guèra, le ràide, e servitiù penali e de debit. La sclavitù l'èra ereditària, ma la liberaziùn era pussibil. Le paroł vecie irlandese e gallese per 'sclavo', cacht e caeth rispettivamènt, a è cognate con al Latin captus 'catturato', suggeréndo che l'commèrs de sclavi l'era na prima manera de cuntat fra la società latina e celtica. In la Mediavalità, la sclavitù l'èra speciàlmènt diffusa ne i paes celtici. Le liberaziùn l'era scoraggià per leg e la paroł par 'sclava femena', cumal, a era usa per na unità generàl de valor in Irlanda.

I a è poc fònti limità da tempi pre-cristiani scrivù in lengue celtiche. Sti i è prempost inscrizioni in alfabeti roman e às volt grec. El alfabet Ogham, un alfabet d'età Medievàl Adalta, a era prinsipalmènt usaa in tempi cristian in Irlanda e Scozia (ma anca in Galles e Inghilterra), e a era usa sol per ceremoni e inscrizioni su lapidi. I probamunt dispunibil a fanno pensà a una forte tradisiùn orala, coma ch'la tenìda viva dai bardì in Irlanda, e finilmènt registràa dai monasteri. L'arte celtica a prodüz anca piasù di trabaglì da matèria preziösa e intricà, esempi de cui a son stà preservaa dai lor rit d'inhumaziùn caratteristic.[2]

Celtich famus[Modifega | modifica 'l sorgent]

Not[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Koch, J. (2005). A Historical Encyclopedia. ABL-CIO
  2. Simmons, op. cit., at 1616, citing Kelly, Guide to Early Irish Law, 96.