EL TEMPS

Arquitectura

La volta catalana dels Guastavino: VLC-BCN-NY

Amb motiu del centenari de la mort de l�arquitecte i, sobretot, mestre d�obres Rafael Guastavino (València, 1842-1908), el convent del Carme de València acollirà, a partir del 15 de gener, una exposició sobre el personatge que portà als Estats Units la volta catalana, una mena de volta molt comuna a casa nostra, que ell i el seu fill (Rafael Guastavino III) van escampar per centenars d�edificis de l�Amèrica del Nord i sobretot de Nova York: a la ciutat dels gratacels van deixar empremta en més de cinquanta edificis.

A Nova York, per veure l�empremta cultural catalana m�s moderna, enlluernadora i s�lida s�ha d�al�ar el cap i mirar amunt. A Ellis Island, per on els immigrants havien de passar a fer la revisi� m�dica i la inscripci� al cens; a la Grand Central Terminal, per on passen cada dia milers de persones; o al Carnegie Hall, on ha sonat el bo i millor del jazz, el rock i el pop dels darrers cinquanta anys, s�hi poden veure encara avui molts exemples de la volta de ma� de pla o volta catalana com les anomenen la majoria d�experts i gaireb� tots els iniciats en la mat�ria. Els responsables principals en s�n el valenci� Rafael Guastavino �que va mamar la t�cnica a casa seua, la va perfeccionar a Barcelona i la va posar en mans de la ind�stria constructora m�s potent i engrescada del m�n en aquell moment� i el seu fill, Rafael Guastavino III, que va heretar els coneixements i la per�cia comercial del seu pare, com ho demostra la llista del miler de c�pules i teulades que van construir pels Estats Units (hi ha obres seues a 41 estats), el Canad� (9), Cuba, l��ndia i Panam�. El registre m�s fiable i exhaustiu d�aquestes construccions es troba al llibre Guastavino Co. (1885-1962), a cura de Salvador Tarrag� i editat pel Col�legi d�Arquitectes de Catalunya el 2002.

Rafael Guastavino havia nascut a Val�ncia el 1842 al si d�una fam�lia d�origen genov�s que pr�viament havia passat tamb� per Barcelona. Segons que explica Jaume Rossell a Guastavino Co., �era el quart dels catorze fills del matrimoni entre Pasquala Moreno i Rafael Guastavino i Buch. El seu pare era ebenista i s�havia traslladat a Val�ncia des de Barcelona. Mig segle abans, a final del XVIII, l�avi, Davide Giuseppe Guastavino, havia arribat a Barcelona procedent d�It�lia (prop de G�nova), i s�hi havia casat i establert�. Tot i que la primera afecci� art�stica de Guastavino va ser la m�sica, les seues primeres feines ja van ser en un despatx d�arquitectes amb l�inspector d�Obres P�bliques Josep Nadal. La prematura mort d�aquest seu primer mestre el va fer decidir d�instal�lar-se a Barcelona, a casa d�un oncle, on el 1861 ja el trobem matriculat a l�Escola Especial de Mestres d�Obres P�bliques. Cinc anys despr�s �potser emp�s per un matrimoni prematur amb la minyona de la casa, Pilar Exp�sito, i l�arribada de descend�ncia� ja fa la seva primera casa a l�Eixampla i el 1868 construeix la casa del banquer V�ctor Blajot al passeig de Gr�cia, (encara ara, al n�mero 52). L�aprofitament de la volta catalana, que els mestres d�obres del Principat havien fet servir durant segles (vegeu requadre), ja es pot veure a les primeres obres, tot i que els seus mestres de l�Escola l�havien ignorada llargament, segons que explic� ell mateix posteriorment: �Fins als anys 1866 i 1868, els professors de l�Acad�mia de Barcelona �una de les m�s il�lustres d�Europa en una ciutat en qu� els maons s�utilitzen m�s que en qualsevol altre lloc del m�n� no van comen�ar a prestar atenci� a aquest estil, i quan finalment ho van fer, nom�s en van comentar de passada la resist�ncia i la possible utilitat; per� no en van fer mat�ria d�estudi, tot i que caminaven constantment sobre forjats constru�ts amb aquest sistema.�

Des del comen�ament, Guastavino va saber vendre�s i aquesta obra primerenca per als Blajot ja la presenta a l�Exposici� d�Agricultura, Ind�stria i Belles Arts de Barcelona de l�any 1871. M�s endavant s�arrisc� amb exposicions internacionals i l�obra de Guastavino fou present a l�Exposici� Universal de Viena del 1873 o a la de Filad�lfia (EUA) del 1876. Potser el premi que li fou atorgat en aquest exposici� nord-americana li va obrir el ulls cap al nou mercat que significaven els Estats Units, perqu� nom�s cinc anys despr�s ja marxava cap a Nova York.

Les obres de Catalunya. Per� Guastavino ja havia deixat un bon llegat arquitect�nic a Catalunya quan decid� d�anar-se�n als Estats Units, a 39 anys, acompanyat nom�s del m�s petit dels seus quatre fills, sense la seva muller �que l�havia abandonat una mica abans�, i amb la seva amant, Paulina Roig, que a Barcelona es feia passar per la minyona. Molt probablement, la seua fama d�arquitecte arriscat i mestre d�obres genial el precedia tant com la de seductor i faldiller. I potser aquest darrer factor el va emp�nyer a fer les am�riques en un moment en qu� la seua carrera al Principat s�havia consolidat.

Guastavino vivia en una casa constru�da per ell mateix a la cantonada dels carrers Arag� i Roger de Ll�ria, una primera mostra que l�arquitecte tenia una extraordin�ria habilitat per a fer publicitat de les seues capacitats t�cniques i creatives.

De fet, Guastavino va saber conv�ncer els principals industrials de l��poca perqu� li feren enc�rrecs d�import�ncia. El m�s conegut �s, sens dubte, la f�brica Batll�, una de les empreses m�s ambicioses de l��poca que la fam�lia Batll�, pe�a cabdal de la ind�stria cotonera catalana, va encarregar a Guastavino, que els oferia una soluci� de grans espais, com demanaven els telers de l��poca, i sense fusta, la qual cosa minimitzava les probabilitats �i l�impacte� d�un incendi, el principal flagell de les empreses t�xtils en aquella �poca.

La f�brica Batll�, l�actual Escola Industrial, va ser un de les principals obres de Guastavino a Barcelona, tot i que no va trigar m�s de vint anys a deixar de fer aquesta funci�, segons l�arque�leg industrial James Douet, que fa un mes va participar com a ponent en les jornades sobre Guastavino i la volta catalana, organitzades pel Museu de la Ci�ncia i de la T�cnica de Catalunya, una de les poques institucions que han retut homenatge a l�arquitecte en aquest centenari de la seua mort.

Anys despr�s del tancament de la f�brica i la marxa dels Batll�, a comen�ament del segle XX, la Diputaci� de Barcelona va comprar l�edifici per dedicar-lo a la formaci� professional dels futurs industrials. Precisament, la Diputaci� acaba d�editar un llibre sobre l�edifici, a prop�sit dels 150 anys de la construcci�.

La marxa a Nova York. El 1881 Rafael Guastavino deixa Barcelona i se�n va cap a Nova York sense saber angl�s. Hi va amb el seu fill Rafael, de vuit anys; la seva amant, Paulina Roig; les dues filles d�ella i 40.000 d�lars, una xifra que segons James Douet equivaldrien avui dia a una xifra �entre 800.000 d�lars i vuit milions�. La primera esposa de Guastavino l�havia abandonat definitivament �ja ho havia fet abans durant un per�ode de dos anys� per anar-se�n a l�Argentina amb els tres fills grans del matrimoni. Tanmateix, les raons que expliquen la marxa de Guastavino s�n m�s d�ambici� professional que no pas motius familiars i personals.

Tant James Douet com Salvador Tarrag�, editor de Guastavino Co., arquitecte i professor de la Universitat Polit�cnica de Catalunya, coincideixen a dir que els Estats Units oferien al m�tode constructiu de Guastavino un mercat ampl�ssim i prometedor. �Guastavino era un venedor fant�stic, tant com per adonar-se que el mercat catal� era petit i el dels Estats Units, immens�, diu Tarrag�. �A Catalunya, �recorda� Guastavino ja havia fet moltes f�briques, habitatges i obres importants, com la f�brica Batll� o el teatre la Massa de Vilassar de Dalt, que �s una proesa t�cnica amb una volta superlleugera, i nom�s podia anar repetint la mateixa obra.� L�gicament, els Estats Units era un pa�s jove, immens i en creixement, on la construcci� d�obra p�blica era terreny adobat. Per a James Douet, Guastavino va apostar pels Estats Units perqu�, mitjan�ant les exposicions internacionals en qu� havia participat, s�havia adonat que el seu sistema de construcci� oferia un avantatge molt important en aquell pa�s: �L�incendi de Chicago del 1871, i alguns altres grans incendis, com el de Boston de 1872, havien creat un ambient molt receptiu a un sistema constructiu com el de Guastavino, que minimitzava els efectes del foc.�

Ara �s evident que Guastavino la va encertar, per� entre la seva arribada a Nova York i l��xit de les seues propostes hagueren de passar uns anys, sobretot perqu� al comen�ament Guastavino prov� de sortir-se�n com a arquitecte i no com a mestre d�obres, que fou all� que finalment li don� fama i feina. El 1882 nom�s aconsegueix de construir un edifici. Tot i que es tractava d�una empresa revolucion�ria �l�Edison Electric Illuminating Company�, Guastavino no acabava de conv�ncer el mercat nord-americ� i el 1883 edificava amb els seus propis diners dos nous blocs d�habitatges en terrenys comprats per ell mateix a l�Avinguda Columbus.

James Douet apunta que, en aquesta �poca, degu� ser molt important el contacte de Guastavino amb un basc emigrat als Estats Units, Jos� Francisco Navarro, que era propietari de la f�brica de ciment m�s important d�aquell pa�s, l�Atlas Portland Cement Co., i una de les grans fortunes americanes de final del XIX i comen�ament dels XX. Sembla que ell l�acab� introduint al m�n de les grans construccions, perqu� com a arquitecte Guastavino no se�n sortia. Havia guanyat el concurs per a la construcci� del Progress Club, el 1882, per� els seus dissenys en el concurs per a la biblioteca p�blica de Boston, el 1885, i per a l�Arion Club, el 1888, van ser rebutjats. Aix� va emp�nyer Guastavino a exercir de mestre d�obres, patentar les seues solucions arquitect�niques, inclosa la volta catalana, i vendre-les als arquitectes m�s importants del moment. En paraules de Mar Loren, comiss�ria de l�exposici� sobre Guastavino que s�inaugurar� a Val�ncia el 15 de gener, �ell volia modernitzar l�arquitectura i aquesta visi� va acabar prevalent sobre la de l�arquitecte: a partir d�aqu� ell no apareix com a autor de res: els arquitectes li pagaven pels pl�nols de voltes, escales o materials i el seu nom no sortia enlloc.�

De fet, Guastavino va acabar fent la c�pula de la biblioteca p�blica de Boston d�aquesta manera. All� que no li reconeixien com a arquitecte, s�afanyaven despr�s a demanar-li-ho com a mestre d�obres. Aix� el va fer de decantar per un sistema de patents, que va acabar incloent escales, forjats, voltes i fins i tot materials: van ser especialment reeixides unes rajoles preparades especialment per a absorbir el soroll i, per tant, ideals per a auditoris i esgl�sies, que ells van batejar amb el nom d�akoustolith. �Les feien amb un fang torb�s que, en coure�s a alta temperatura, per la torba que contenia, produ�a unes bombolles que explotaven i deixaven una superf�cie plena de cr�ters que absorbien els sons.�

Per comercialitzar el producte i no parar d�engegar un projecte constructiu rere un altre, els Guastavino �ara, a les obres, ja hi cooperaven pare i fill� van crear la Guastavino Co., que primer es digu� Guastavino Fireproof Construction Company, amb un comptable, William Blodgett, que l�ajud� a resoldre els problemes financers, en qu� sovint s�aboc� l�arriscat mestre d�obres.

Guastavino va acabar construint la biblioteca p�blica de Boston amb els arquitectes Charles McKim, William Mead and Stamford White, que formaven un dels despatxos m�s sol�licitats dels Estats Units. Els f�u la temer�ria proposta de construir la biblioteca sense ni una sola de les bigues de ferro que ja havien comprat: com a compensaci� pels seus pl�nols amb volta catalana, Guastavino es qued� els diners que li donessin pel ferro. L��xit de les solucions t�cniques de Guastavino va satisfer els tres arquitectes, que van esdevenir els seus principals clients. Segons James Douet, un 30% dels enc�rrecs per la Guastavino Co. Van venir del despatx de McKim, Mead & White, entre les quals la Universitat de Columbia o l�estaci� de Pennsilv�nia, a Manhattan (vegeu entrevista a la p�gina 62).

La febre constructiva d�un pa�s que intentava crear el seu propi model de ciutat i d�arquitectura va afavorir els negocis de Guastavino pare i fill, ja que la majoria de les obres que avui s�atribueixen a Guastavino ja van ser dirigides per Rafael Guastavino III sobre els fonaments que el seu pare havia al�at amb solidesa. La publicaci� de Cohesive Construction, el 1892, �recull la major part del pensament cient�fic de Guastavino� pare, segons reconeix Jaume Rossell al llibre Guastavino Co. �En ell s�hi exposa el que �s la construcci� cohesiva, la seva teoria, s�expliquen els avantatges i es relacionen les aplicacions que el nou sistema construciu pot tenir en edificis de tota mena.�

En aquell moment, la Guastavino Co. ja havia comen�at a anunciar-se per tots els diaris dels Estats Units per vendre les seues solucions constructives als millors postors (s�n anuncis la majoria de les il�lustracions en blanc i negre d�aquest article) i treballava amb els principals arquitectes nord-americans, una relaci� que arrib� al m�xim apogeu un cop mort Guastavino pare.

De fet, el progenitor s�havia jubilat el 1897, quan es retir� a Nashville (Carolina del Nord) amb la seua segona muller, la mexicana Francesca Ram�rez �la seva companya de viatge, Paulina Roig, no va poder suportar el ritme de Nova York ni no tenir a m� oli d�oliva per a cuinar, segons que han explicat els successors de Guastavino.

Al mateix moment que el fill pren el relleu, l�empresa culmina una de les obres paradigm�tiques del cognom: la c�pula de la catedral de Saint John the Divine, a Nova York, que el 1899 marca una fita propagand�stica notable. Per�, paradoxalment, sobre el fill i la seva obra encara hi ha tantes ombres i preguntes com les que enterboleixen la biografia del pare. Tots els experts afirmen que el cat�leg d�obres encara no �s exhaustiu i encara cal reivindicar l�aportaci� dels Guastavino a l�arquitectura i la forma de vida dels nord-americans. Segons Mar Loren, la modernitat es va girar d�esquena al neog�tic i els arquitectes amb qui va treballar Guastavino: aix� fa que encara ara no s�hagi situat els Guastavino en el lloc que es mereixen.

Àlex Milian