L�estiu del 2003 passar� a la hist�ria com el m�s rigorosos a l�Estat espanyol, i a l�Europa central i occidental, durant el segle XX i el que portem del XXI.

SITUACI� DE BLOQUEIG

L�anomalia meteorol�gica, en cas que la poguem considerar aix�, arrenc� la segona setmana de juny quan una bossa d�aire molt calent procedent del nord d�Africa es despla�� fins al nord de Fran�a amb unes temperatures que superaren els dies 21 i 22 de juny els 20� a 1.500 m d�altitud (800hPa) i arribant a superar els 25� al centre de l�Estat Espanyol.
Aix� fou causat per un nucli anticicl�nic, perllongaci� del tradicional Anticicl� de les A�ores, que bascul� per l�oest europeu i que es mantingu� gaireb� est�tic durant dos mesos.

CONSEQ��NCIES

Aquesta falca anticicl�nica, allargada fins al centre d�Europa imped� l�entrada dels fronts atl�ntics tant a la pen�nsula com a l�Europa occidental durant pr�cticament dos mesos causant un per�ode de sequera extrema amb el manteniment d�unes temperatures molt altes d�una manera continuada i sense refrescaments en no registrar-se precipitacions com �s el cas de Barcelona on no caigu� ni una gota al juny amb un dia de pluja al juliol (5 litres) i un altre a l�agost (13 litres).
La calor fou molt seca afavorint que els boscos i la vegetaci� arribessin a uns l�mits alt�ssims de sequedat causant, a partir de finals de juliol, la proliferaci� de grans incendis.

UN JULIOL RIGOR�S

Juliol ha esdevingut un mes molt rigor�s amb una calor continuada i sense cap per�ode de refrescament des que s�inici� a mitjans de juny.
La causa: el manteniment est�tic de la configuraci� barom�trica a Europa amb una barrera anticicl�nica contundent (vegeu mapa del 29/07/03).

CONSEQ��NCIES

� La manca absoluta de precipitacions provoc� que els cabals dels rius Garona i Po arribessin a uns nivells baix�ssims obligant en el primer cas a alliberar aigua dels embassaments per garantir un cabal m�nim ecol�gic mentre que en el segon cas hagu� d�aturar-se la producci� d�energia el�ctrica.
� A mitjans de juliol, l�aigua del mar ja estava 2� m�s alta de l�habitual, oscil�lant dels 24� de la Costa Brava als 26� del delta de l�Ebre.
� Si al juny la temperatura mitjana ja havia estat 4� superior a l�habitual, al mes de juliol tamb� va superar en 2� l�habitual. Cal destacar que les m�ximes de juliol han estat iguals o superiors als 30� durant 25 dies mentre que les m�nimes di�ries han superat els 23� durant 23 dies i durant 14 d�aquests dies han estat iguals o superiors als 25�, uns registres clim�tics que podem considerar com a tropicals.
� Una de les conseq��ncies m�s greus fou la proliferaci� d�incendis a partir de la darrera setmana de juliol, sobretot a Portugal, centre i sud-oest d�Espanya, aix� com al sud-est del litoral franc�s. Agost s�inici� amb un increment dels focs afectant ja a Catalunya.
� Les alt�ssimes temperatures enregistrades als Alps, dia rera dia sense interrumpcions, fou la causa d� importants desgla�os en les geleres i fins i tot el despreniment d�una part de la gelera del Cerv� corresponent al pic Hornligrat, situat a 3.400 m.
� Una imprevisible conseq��ncia d�aquest estiu �descarrilat� fou l�arribada el 27 de juliol de vent c�lid de l�oest al Pa�s Valenci� el qual. en reescalfar-se al davallar vers la l�nia de costa, va disparar les m�ximes tal com s�indica en el quadre de la dreta.

L�ONADA DE CALOR DE L�AGOST

Despr�s de dos mesos d�altes temperatures i d�extrema sequera a partir de finals de juliol una nova penetraci� d�aire c�lid afric�, encara m�s intens, s�endins� fins a Escandin�via i les Illes Brit�niques (vegeu mapa del dia 10/08/03) afectant tota l�Europa central, l�occidental i del sud amb temperatures de m�s de 25� a 1.500 m d�altitud (850 hPa) al centre i a l�oest de la pen�nsula ib�rica que es tradu�ren en superif�cie a m�ximes di�ries superiors als 40� fins a la tercera setmana d�agost, arribant als 47,3� a Portugal.
D�aquesta onada de calor no se�n salv� l�est peninsular i tamb� cal destacar les altes temperatures enregistrades al Cant�bric
( Bilbao i Donosti).
Mentre, a Europa es van batre r�cords de calor a causa d�unes temperatures desconegudes durant el segle XX i el que portem del XXI per la seva intensitat i la continu�tat.Un aut�ntic estiu tropical.

ES DISPAREN ELS INCENDIS I LES MORTS

A finals de juliol, amb una vegetaci� extenuada per la perllongada sequera i les alt�ssimes temperatures, es dispararen els incendis a tot el sud europeu, sobretot a Portugal, on es cremaren prop de 210.000 hect�rees (16 morts), just on m�s greument afectaren les calorades.
A l�Estat espanyol es cremaren a l�entorn de 45.000 ha, majorment a Extremadura i a les dues Castelles, elevant a prop de 58.000 les hect�rees cremades durant aquest any.
A Catalunya, es van poder contenir els incendis fins a primers d�agost quan la nova onada de calor d�agost ja va ser determinant ocasionant importants incendis a Sant Lloren� Savall, vessant est de Sant Lloren� del Munt, Granera, Gallifa i Ma�anet de la Selva havent cremat un total d�unes 9.000 ha. que s�han d�afegir a les 3.000 ha. que ja havien cremat en el que portem d�any.

A banda d�aix�, els cops de calor afectaren for�a gent gran i altra gent amb malalties de tipus respiratori arribant a un total d�unes 141 morts reconegudes oficialment a l�Estat, majorit�riament al centre i sud peninsulars. Malgrat tot, les xifres reals donen una xifra d'unes 6.000 morts més de les que hi hagueren l'any passat. A França se'n reconegueren unes 15.000 morts per causes derivade del calor. A It�lia la part afectada fou la del nord, i el govern itali�, semblantment a l�espanyol, nom�s en reconegu� unes 100.

FRESCOR A L��FRICA

Mentre a Fran�a, al Regne Unit, a Alemanya i a Espanya es fregien de calor, a mitjans d�agost a El Cairo s�enregistraven 33� de m�xima i 19� de m�nima, i a Rabat 32� i 23�, entre 7 i 8 graus menys de temperatura!

RIUS EUROPEUS SECS

La llarga sequera a Europa, continuaci� d�un hivern i una primavera poc plujoses, han ocasionat que rius com el Danubi arribessin el 18 d�agost a nivells m�nims a Novo Selo (Bulg�ria) amb nom�s 17 cm. i al port fluvial de Vidin (Bulg�ria) amb nom�s 68 cm.

L�AIGUA DEL MAR
TAMB� BAT R�CORDS

A mitjans d�agost l�aigua del mar a la Costa Brava estava a 26�, 27� al litoral barcelon�, 28� a Tarragona i 29� al Delta de l�Ebre, mentre que al centre i al sud del Pa�s Valenci� arribava a 30�. Tota una bomba de calor llesta per esclatar en cas de donar-se una situaci� sobtada d�aire fred en al�ada.

RESUM

Aquest estiu ha estat el m�s c�lid dels dos darrers segles a l�Europa occidental i central, aix� com a l�Estat espanyol i a Catalunya d�acord amb els registres disponibles des de les darreries del segle XIX.
Al centre de Barcelona les xifres aix� ens ho indiquen. El 80% dels dies de juny, juliol i agost han tingut una m�xima igual o superior als 30� durant 74 dies i les m�nimes han estat superiors als 23� d�insomni durant 63 dies (68%). Les mitjanes mensuals han estat superiors a les habituals en 4� al juny, gaireb� 2� al juliol i 3,2� a l�agost amb nom�s dos dies de pluja!, havent-se enregistrat el r�cord del segle el 13 d�agost amb una m�xima de 38,6� mentre que a l�observatori Fabra del Tibidabo s�arribava als 39,2�.
Tots aquests registres ens duen a un clima que podem considerar gaireb� tropical i que desitgem no es repeteixin.